Vinc d'una trobada
de persones que ens hem passat el cap de setmana parlant de diferents temes al
voltant de la defensa de la terra, be, així entenc jo la cosa, altres l'entenen
amb altres noms però el mateix significat, som així de complicats!!.
Una cosa m'ha sobtat
des de l'inici, diverses vegades s'ha parlat de que ja no existeix enlloc, sols
a determinades selves llunyanes, la vida salvatge i, segur que no, a cap de les
zones urbanes i/o urbanitzades, concretament Barcelona i les seves rodalies.
A baix, al carrer,
arran de “bordillo”, entre l'asfalt i la vorera hi ha més plantes, parietàries
i herbetes diverses.
Si surto a l'escala,
de nit els escarabats corren a amagar-se per conservar la vida, de moment rates
no n'he vist cap, encara que sota els adoquins de Barcelona, no hi ha la platja
com a Paris, sinó les rates...
Estem tan cecs al
que ens envolta que no sabem distingir el que és salvatge quan el tenim davant
dels nassos??.
Potser el primer que
ens cal és saber que vol dir la paraula salvatge, com que és difícil posar-se
d'acord en el que és (en positiu), serà més fàcil posar-se d'acord en el que no
és (en negatiu)... Salvatge és allò que no està domesticat, que no està
dominat...que no està artifcialitzat... però això no vol dir que no convisqui
amb l'artificialització, amb la dominació i amb la domesticació. Que nosaltres
estiguem domesticats i visquem en sistemes urbans i/o urbanitzats (el 99,9%) no
vol dir que les rates que viuen al nostre costat (amagades, això si) no siguin
salvatges, que explotin un recurs dels civilitzats (residus, menjar
emmagatzemat) no indica que estiguin dominades...
De fet la seva
resistència a la dominació és tan forta, que els humans domesticadors esmercem
milions d'euros en exterminar-les (trampes, verins, malalties de
laboratori...), ja que no les podem reduir-les a totes a la condició de rates
de laboratori o animalons de companyia, les volem borrar del mapa.
El mateix passa amb
la majoria del que els domesticats anomenem plagues, hem de dedicar esforços
ingents per “eradicar-les” i, en el camí, ens emmetzinem nosaltres mateixos i a
la terra.
La panòplia
d'enemics indòcils és extensa (quasi tot el que és viu), rates i ratolins,
gavines, estornells, tots els artròpodes,
també les anomenades espècies invasores (potser fora millor
anomenar-les, en molts casos, espècies fugitives)... fins i tot el lent i
pacient cargol bover rosegador de verdures, és una plaga a la que es destinen
tones de verí en forma d'helicides.
Si baixem al nivell
dels microorganismes llavors el nombre d'insubmissos creix: totes les malalties
contagioses, tots els microorganismes que descomponen les nostres reserves
d'aliments. Però potser algú consideri que els llevats de vi i cervesa o els
bacteris del iogurt no estan domesticats, be potser podem deixar els
microorganismes de banda, encara que a mi hem sembla que son els més salvatges
de tots (i a més imprevisibles i mutants).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada